De què fa gust la lluna?

Un llibre tan rodó i saborós com la lluna plena. Els animals de la selva ens mostraran com les coses compartides sempre fan millor gust.

Qui no ha somiat alguna vegada amb fer una mossegada a la lluna? Aquest és justament el desig que tenen els animals d’aquest conte. Només en volien tastar un trosset, però malgrat que s’estiraven i s’estiraven no eren capaços de tocar-la. Llavors, la tortuga va tenir una gran idea: “Si t’enfiles a la meva esquena, potser arribarem a tocar la lluna”, li va dir a l’elefant. Aquesta és una història de desitjos que, a primer cop d’ull, semblen impossibles però que es fan realitat gràcies a la cooperació i a l’ajuda mútua entre els més variats animals: des de la tortuga (qui sosté el món segons la mitologia), l’elefant, la girafa, la zebra, el lleó, la guineu… Fins el més petit de tots ells… I així, a mig camí entre la faula i la llegenda, aquest relat ofereix al lector una moral sobre la generositat, la solidaritat i els somnis compartits; amb el xic d’humor, que ens aporta la lluna riallera, burleta i una mica juganera.